RETORNO AL PASADO

Out of the Past .- 1947.- 97 min. Estados Unidos

Director Jacques Tourneur Guió: Daniel Mainwaring (Novela: Daniel Mainwaring (AKA Geoffrey Homes); Música: Roy Webb; Fotografía: Nicholas Musuraca (B&W)

Repartiment: Robert Mitchum, Jane Greer, Kirk Douglas, Rhonda Fleming, Richard Webb, Steve Brodie, Virginia Huston

Sinopsis: Jeff Bailey, un antic detectiu, posseeix una benzinera en un petit poble, on porta una vida tranquila i senzilla. Els seus amors són la pesca i una jove amb la que vol casar-se. Inesperadament, rep la visita d'un vell conegut que li anuncia que el seu ex-cap vol veure'l. Bailey es veu obligat a contar a la seva xicota el seu turbi passat.

 

 

 

En "Miradas de cine"

y otra en "Miradas de cine"

 

Retorn al passat i Jacques Tourner són responsables en gran part de la meva afició al cinema. Hauria preferit que s'hagués triat una altra pel·lícula perquè en aquest cas no puc ser altra cosa que molt parcial i apassionat. Retorn al passat és una pel·lícula total sobretot dins del cinema negre, ho té tot des del guió i en ell els diàlegs, passant per la fotografia, la il·luminació, els interiors i els exteriors ... com dic tot. Els personatges corresponen al que en aquells anys esperàvem trobar asseguts a les incòmodes butaques, com eren el noi, la noia bona, la dolenta, els gàngsters i el dolent. Però en aquesta pel·lícula el bo ho és i no tant, amb passat i acaba mort, la bona no és tonta i s'assabenta de tot, la mala ho és però molt intel·ligent fins a límits als quals no estàvem acostumats, els matons són estàndards i el dolent té sentiments i és simpàtic. Amb aquests ingredients resulta una pel·lícula sensible, amarga, romàntica, lírica, poètica i fatal. És difícil combinar aquests ingredients en una obra cinematogràfica i que sigui el cocktail perfecte. Li dec a aquest director la millor pel·lícula d'aventures que fins llavors havia vist: "El falcó i la fletxa" i la millor de pirates: "La dona pirata" i una de l'oest que era diferent: "Wichita" per això jo que no sabia qui era el director de la majoria de les pel·lícules sabia qui era Tourner. Dilluns parlarem. Paco.


Gran pel·lícula de l'afamat i per a mi interessant director franc-estadounidenc Jacques Tourner. Ens explica una historia en clau de flasback amb moments de flashforward que ens atrapa des del primer moment. Tot és molt intel·ligible fins que el bo del ex-detectiu Jeff Bailey (Robert Mitchum) es veu immers en una trampa del seu ex-cap mafiós interpretat per Kirk Douglas. Aquí la historia es complica tant que hi ha moments en que es fa difícil seguir el fil amb tantes anades i tornades amb cotxes i habitacions. Sort que Jeff és molt llest i no cau en els paranys. Els diàlegs i la música estan molt cuidats al servei d'un guió molt ric. La femme fatale que encarna la Jane Greer és per a mi la més fatale de totes les que es podrien trobar amb una facilitat sorprenent per prémer el gallet. Malgrat ser tant mentidera i asssesína el seu encís i labia són prou convincents. Les xarxes de pescadors a la platja d'Acapulco serien com a símbol de la teranyina en la que caurà Jeff fàcilment per la irresistible Jane. Em crida l'atenció la quantitat de cigarretes que es fumen constantment, element quasi imprescindible en el cinema negre. La il·luminació és molt encertada i contribueix al toc de misteri del film. Incomprensible el vestit de “monja” que la Jane llueix al final i que li resta tot el glamur que havia després fins aquell moment. Potser volia aparèixer ara com a bona noia perquè el Jeff tornés a confiar en ella? Gran interpretació del Mitchum, del Douglas i de la Greer. Com a guinda d'aquesta gran pel·lícula la mentida pietosa del noi a la esperançada núvia és un tancament rodó.

La meva valoració: 8,5.

Rogeli