ZERO DE CONDUITE

Any:1933; Durada:42 min. Pais: França; Director i guió: Jean Vigo; Música: Maurice Jaubert; Fotografía Boris Kaufman (B&W)

Repartiment:Louis Lefebvre, Gilbert Pluchon, Gérard de Bédarieux, Constantin Goldstein-Kehler, Jean Dasté, Robert Le Flon

Productora: Gaumont

La pel · lícula tracta exhaustivament les experiències escolars de Vigo per retratar un sistema educatiu burocràtic i repressiu en el qual tenen lloc actes de rebel · lió surrealistes, producte d'una lectura llibertària de la infància. El títol es refereix a la qualificació que el noi obtindria i que li impediria sortir en diumenge.

A propósito de Vigo
La pel·lícula  

Dilluns passat vam veure el que per a mi és una pel · lícula gran. Vigo aconsegueix en menys d'una hora posicionar-se  amb les seves idees en aquell moment tan convuls en la història de França i Europa. Es carrega el sistema educatiu tradicional que existia fins llavors i ridiculitza els representants del sistema en l'àrea de l'educació, però que al final ho  fa extensiu a tots els nivells. La reacció la duen a terme quatre nois deixant de banda totes les pressions i pors que els han intentat injectar. Bé això és la trama en si i Vigo per posar-la en imatges realitza un exercici que té moltes dificultats tècniques de tot tipus i que resol com un veterà consumat. Perquè visquem el que succeeix maneja magistralment als actors i figurants tant individualment com coralment poques vegades he vist al cinema un ... prou! tan ben explicat. 
No m'estranya que tingués tants problemes a exhibir la pel · lícula una vegada he vist el contingut. 

Paco

Cero en conducta (Jean Vigo, 1933).

Pel.lícula que ens retrata les vivències i records infantils del director. Uns alumnes oprimits per un estricte règim escolar decideixen rebel.larse contra la institució.La pel.lícula és entretinguda però simple, tan simple que amb una durada de 45 minuts aproximadament el director ens vol fer veure els seus ideals anarquistes. Va ser un film revolucionari i transgressor en el seu moment i vist avui en dia està una mica fora de lloc.Podem observar alusions a la religió en alguns moments, surrealisme i crítica a la societat burguesa i destacar algunes escenes memorables entre les quals destacaria la baralla de coixins i la “marxa revolucionària” sota la pluja de plomes.En qüestions tècniques, una bona direcció i fotografia malgrat que les interpretacions són fluixes.En resum, es tracta d’un enfrontament al principi d’autoritat, protagonitzat pel personal docent: el director és un nan, el supervisor general un llunàtic, el professor de ciències, un acosador, sempre movent-se en el terreny de la sátira.Les maneres com s’han utilitzat per fer aquesta crítica, els professors i també els alumnes són caricatures grotesques i abominables, no pots prendre partit ni tenir simpatia per cap dels dos grups.Més que dir que és una bona pel.lícula diria que és interessant tot i que segur que farà parlar a classe.

Javier