Títol original: Alexander Nevsky (1938) 112 min.Unión Soviética (URSS). Director: Sergei M. Eisenstein: Guió: Sergei M. Eisenstein
& Piotr A. Pavlenko; Música: Sergei Prokofiev; Fotografía: Eduard Tissé
(B&W)
Repartiment:
Nikolai Cherkasov, Nikolai Okhlopkov, Alexandr Abrikosov, Dmitri Orlov, Anna Danilova, Vera Ivacheva. Productora Artkino
Sinopsis: Segle XIII. Al 1938, després d'una dècada sense estrenar cap pel · lícula, Eisenstein va tornar a rodar
una altra obra mestra: un relat èpic sobre el
príncep Alexander Nevsky, que va defensar victoriosament el nord de Rússia de l'atac
dels teutons: la batalla es va lliurar sobre la superfície gelada del llac Peipus.
També va haver de fer front a la invasió de Rússia per
l'exèrcit mongol dirigit per
Gengis Khan. La
pel · lícula es va rodar per
encàrrec de Stalin per aixecar
els ànims del poble rus davant un possible
atac de l'Alemanya nazi. Va desaparèixer dels cinemes un any després després de la signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop (pacte de no agressió entre la URSS
i el règim nazi). La música és una cantata de Prokofiev.
No
havia vist Alexander Newsky fins dilluns passat i és una llàstima
perquè la pantalla gran me la hauria mostrat en la seva dimensió. No
diré si és una gran pel · lícula ja que li suposo una abundant
bibliografia i amb ella opinions diverses. La meva, com sempre, és la
del que sóc, un espectador.
Hem vist una epopeia que
va ser important en la història i en la de Rússia especialment. El líder
carismàtic guia a tots els estaments d'un país, i els uneix, enfront
d'un enemic. Exèrcit, nobles i camperols lluiten units i derroten les
forces del mal. Aquests de blanc i els bons de negre. Tot desemboca a la
batalla del llac gelat on veiem el millor de la pel · lícula, la
perfecta combinació de càmeres, estratègies militars en
línies i figures captades per elles i música original de Prokofiev que
sobretot en aquesta batalla està fantàsticament coordinada amb l'acció.
Segurament aquesta batalla serà font d'inspiració de moltes pel ·
lícules. Combinació d'elements com l'amor pur que uneix i separa els dos
protagonistes, personatges de comèdia abans i durant la batalla i
sobretot el "líder indiscutible" que els dirigirà amb valor, entrega i
intel · ligència. Per descomptat que la figura del líder és la de Stalin
tan important aquells anys, de manera que la pel · lícula pot ser
d'encàrrec o tribut personal del director.
Paco
Alexander
Nevsky (1938)
El cinema és un allau d’emocions o ho
hauria de ser, hauria de ser capaç de fer-te plorar, riure i pensar,
pensar en aquella escena que t’ha impactat fins al punt que anys
després encara la recordes.
Els genis sempre romanen a través de les
seves obres i aquesta d’avui, d’Alexander Nevsky, és una bona
prova d’això, obra mestra al meu entendre per vàries raons,
algunes de les seqüències son inoblidables.
Estem parlant d’un
espectacle pur, acció, èpica, drama, aventures, història, guerra i
fins i tot pinzellades d’humor, per exemple en alguns personatges
com els pretendents.
És clar que sempre es podrà
dir que aquesta obra va ser per encàrrec i que ideològicament pot
semblar en determinades escenes, propaganda política, però els seus
encerts són molt més grans que el que es pugui pensar en contra.
El resultat és una
conjunció d’imatge i so que transmet a la pel.lícula una força
sobrecollidora, gairebé estem veient un espectacle operístic.
La fotografia, d’Eduard
Tissé (“Octubre”, 1927), col.laborador habitual d’Eisenstein,
en B/N, combina primers plans extrems, un muntatge àgil, plans
generals horitzontals, anàlisi psicològic de rostres, escenes
conmovedores (paisatge després de la batalla), una seqüència
magistral d’una batalla en un llac i d’altres com l’escena de
l’assassinat del nen, per exemple.
El que en un principi havia
de ser un film-advertència es converteix en una simfonia audiovisual
arrebatadora, d’una bellesa plástica difícil de superar. Mestre
del ritme i del muntatge, Eisenstein torna a donar lliçons en cada
seqüència.
El cromatisme serveix per
distinguir als teutons (blanc) dels rusos (negre atenuat), l’exèrcit
alemany es representa com una unió d’éssers perversos, mesquins,
sense ànima com una màquina d’assassinar sense cor. Per una altra
banda el poble rus es valent, generós, amb soldats vençuts però
implacable amb els dirigents teutons.
És una obra culminant del
cine, una pel.lícula que l’art ha superat a l’aspecte purament
panfletari.
És cine.
Javier
_________________________________
No hay comentarios:
Publicar un comentario