LOS MEJORES TEMAS

Repartiment: Gabino Rodríguez, Teresa Sánchez, José ‘Rolo’ Rodríguez, Luis Rodríguez, Francisco Barreiro, Luisa Pardo, Carmen Elena Villacorta
Fotografía: Alejandro Coronado, Pedro Gómez Millán: Asistente de fotografía: Pancho Ortega; Sonido: José Miguel Enríquez; Producida por: Sandra Gómez, Maximiliano Cruz; Dirigida, escrita y editada por: Nicolás Pereda.

 "Los mejores temas" explica la història d'Emilio, un home en els seus cinquanta anys que torna a casa després de quinze anys d'abandonament. La seva esposa Tere i el seu fill Gabino de vint anys el reben amb recel i confusió. Després d'un parell de dies, decideixen fer fora Emilio de casa, però s'adonen que ell ja ha marxat per compte propi. Dies després, Gabino busca al seu pare i passa amb ell un parell de dies al seu departament.

la peli

Em resulta difícil comentar la pel · lícula "Els millors temes" ja que era molt complicat

seguir els diàlegs a causa de paraules i girs de l'idioma mexicà i també del so per meu dur

 oïda. Bona, molt bona fotografia, molt bona captació de la realitat quotidiana d'una família

 i una manera de fer i gestionar l'argument molt original. No entenia els dos pares i pensava

 que no hi havia captat el que deien. Tot és més senzill i la ficció i el surrealisme es

 barreja en el guió d'una manera simple i sense més complicacions. 

Resumint em sembla un experiment interessant amb bons moments però no gaire més.

Paco

 ________________________________________

“Los mejores temas (2012)” de Nicolás Pereda.

Dilluns passat vam veure a classe la pel.lícula “Los mejores temas” sobre la història d’Emilio, un home de 50 anys que torna a casa després de 15 anys d’abandonament. La seva dona Tere i el seu fill Gabino de 28 anys el reben amb recel i confusió.

L’argument és original, els seus personatges un tant excèntrics, la primera hora és excel.lent però després cau en l’avorriment i les situacions s’allarguen innecessàriament, és una llàstima ja que el director embolica tant la història que al final es queda en l’intent del que ens volia dir en un principi.

És una pena doncs amb un muntatge una mica més polit i una narració més fluida o clara podria haver arribat més lluny en els límits entre els que estan davant i darrera la càmara.

El cinema, per molt que es vulgui experimentar, ha de tenir unes mínimes línies narratives en les quals el públic que mira la pel.lícula arribi a identificar-se amb el que ens volen explicar o tractem d’explicar una història o un documental si volem fer una barreja d’ambdues coses i no ho fem clarament, el resultat pot ser caòtic.

Diàlegs, situacions i personatges que segur que fan parlar a classe.

Javier