El documental segueix les vides d'un grup d'Inuit, encapçalat per Nanook, qui junt la seua família, mostra com ells viatgen, cerquen menjar i comercien al nord del Québec.
Flaherty ens presenta a Nanook, la seua muller Nyla i el seu nadó,
Cunayou, com a autèntics herois que s'enfronten a la duresa del
territori, un indret on "cap altra raça" hi podria sobreviure.
Cinema documental
Nanouk l'esquimal em sembla un extraordinari document i tenint en compte en les condicions que va haver de ser filmat sembla impossible que es pogués fer . El que realment compte en el cinema és el que rep l'espectador que normalment desconeix el difícil del rodatge els diners que va costar i els trucs que es van utilitzar per fer la pel · lícula . Si la pel · lícula t'ha interessat , emocionat , impactat per les seves imatges o per la seva història , això és el que realment té valor per a cada un de nosaltres espectadors , ara torno a la història de Nanouk . Aquesta pel · lícula em va interessar i em va fer seguir la trama amb molt interès ja que em va revelar coses que jo no sabia i respecte a la forma de vida d'aquells pobladors de les regions àrtiques i de la duresa i manca de gairebé tot que no es diferenciava massa de com vivien els animals . Les imatges d'aquest documental escurcen la distància que sempre havia en d'altres que ens mostraven la manera de viure , això és el que aconsegueix aquesta obra rodona , filmada des de dins mateix d'aquella gent i del seu dia a dia .Em va impressionar Els homes d'Aran que vaig veure fa anys després de buscar-la molt de temps i no havia vist aquesta i no tenia especial interès i dilluns ens vas donar un altre regal . Gràcies .Paco
Nanouk l'esquimal em sembla un extraordinari document i tenint en compte en les condicions que va haver de ser filmat sembla impossible que es pogués fer . El que realment compte en el cinema és el que rep l'espectador que normalment desconeix el difícil del rodatge els diners que va costar i els trucs que es van utilitzar per fer la pel · lícula . Si la pel · lícula t'ha interessat , emocionat , impactat per les seves imatges o per la seva història , això és el que realment té valor per a cada un de nosaltres espectadors , ara torno a la història de Nanouk . Aquesta pel · lícula em va interessar i em va fer seguir la trama amb molt interès ja que em va revelar coses que jo no sabia i respecte a la forma de vida d'aquells pobladors de les regions àrtiques i de la duresa i manca de gairebé tot que no es diferenciava massa de com vivien els animals . Les imatges d'aquest documental escurcen la distància que sempre havia en d'altres que ens mostraven la manera de viure , això és el que aconsegueix aquesta obra rodona , filmada des de dins mateix d'aquella gent i del seu dia a dia .Em va impressionar Els homes d'Aran que vaig veure fa anys després de buscar-la molt de temps i no havia vist aquesta i no tenia especial interès i dilluns ens vas donar un altre regal . Gràcies .Paco
1 comentario:
Excel.lent documental que retrata la vida d’una familia d’esquimals amb un realisme que sobta fins i tot avui en dia.
Encara que Flaherty intervé en la naturalesa, en la vida dels esquimals, de forma creativa, “maquilla” una mica el que hi ha davant la càmara quan filma, pensant en els espectadors. Hi ha elements de ficció, moments pensats per captar l’atenció del públic a l’estil cinematogràfic.
En relació a aquest estil podem observar escenes d’acció, dramàtiques, còmiques i una planificació en la qual, gràcies als primers plans de les cares, podem veure com Nanuk expressa les seves emocions, també hi ha panoràmiques, travellings, el.lipsis que ens mostren perfectament la lluita per sobreviure en un ambient hostil.
Flaherty empra el fos a negre per a fragmentar les unitats significatives que li interessa ressaltar i el fa servir com a el.lipsi temporal en altres escenes de la pel.lícula.
Destacar l’escena dels gossos afamats que produeix una simultateïtat en un mateix espai entre ells i els esquimals.
La pel.lícula té un final feliç amb els personatges dormint sota la protecció de l’iglú però obert a l’espectador.
Javier
Publicar un comentario