No havia vist Narcíso Negro fins aquest dilluns passat ,
havia sentit parlar i llegit sobre aquest film , fins al punt que m'interessava
molt sense saber exactament la raó . De Powell havia vist "Les Zapatillas Rojas", que no recordo
, "La batalla del Rio de la Plata" i "El fotògrafo del pànico" . Aquesta última és una pel · lícula que al seu dia em va
impressionar i que vaig tornar a veure fa poc temps i que em va tornar a agradar
molt, em sembla una obra mestra . Tornant a "Narcíso Negro" penso que la història ha perdut
força amb el temps , la situació límit que ens explica amb les cinc monges , el
" encarregat de manteniment" i els complements com el príncep i la fogosa noia
indú , avui no té l'impacte i potser l'escàndol que va
haver de tenir en 1947 . Però , i en el cinema sempre hi ha miracles , no es pot
fotografiar millor , i dins d'un estudi , a aquests personatges , interiors i
arquitectura de com ho va fer Jack Cardiff que fou un excepcional càmera ja que
només amb aquesta pel · lícula tindria prou per ser un dels grans . No en va , entre moltes, estava a "Los víkingos" , "La
condesa descalza" o "La reina de Africa . Després
com director va fer moltes pel · lícules però cap excepcional . Si analitzem l'atmosfera , les situacions i la intensitat
dramàtica són immillorables com ho són també les interpretacions de la meva
admirada Debora Kerr la sorprenent Jean Simmons en
el seu paper de noia
indú, David Farrar era el galant masculí perfecte de llavors a Anglaterra i menció a part mereix Katheleen Byron en el seu paper de monja que arriba a inspirar terror a partir de quan penja els hàbits i deixa anar la seva passió sense fre. En definitiva estic molt content d'haver vist Narcís negre.
Paco
_______________________________________
Obra mestra de la història del cinema que ens mostra el canvi que es produeix
quan un grup de monges funden un monestir en un lloc inhòspit.
La naturalesa
del lloc canviarà la manera de ser de les religioses juntament amb l’aparició
d’un
Personatge masculí que farà sortir a la llum els fantasmes interiors de
les monges. Veiem com
té lloc la lluita entre els desitjos sexuals i el deure
que els imposa les creences religioses. La diferencia entre la germana
interpretada per Deborah Kerr i l’encisadora Kathleen Byron és que, tot i que
les dues se senten atretes pel mateix home, la segona es deixa portar pel desig
fins a les últimes conseqüències.
Podem observar l’excel.lent treball de
fotografia de Jack Cardiff a tota la pel.lícula, hi ha una escena clau en la
qual les dues protagonistes, una vestida de color blanc i l’altra de vermell
fosc, simbolitzen la puresa contra la perversió.
La lluita entre voler, poder
i un passat enyorat enmig d’una naturalesa salvatge i incontrolable estan
perfectament representats en aquesta pel.lícula.
L’affair entre un príncep
que fa servir un perfum anomenat “Narciso Negro”, alegoria de les passions, i
una problemática noia que és enviada al monestir conformen un altre punt amorós
de la pel.lícula.
És una gran pel.lícula que podem comentar a classe i que
segur que ens portarà a moltes conclusions.
Javier
1 comentario:
Obra mestra de la història del cinema que ens mostra el canvi que es produeix quan un grup de monges funden un monestir en un lloc inhòspit.
La naturalesa del lloc canviarà la manera de ser de les religioses juntament amb l’aparició d’un
Personatge masculí que farà sortir a la llum els fantasmes interiors de les monges. Veiem com
té lloc la lluita entre els desitjos sexuals i el deure que els imposa les creences religioses. La diferencia entre la germana interpretada per Deborah Kerr i l’encisadora Kathleen Byron és que, tot i que les dues se senten atretes pel mateix home, la segona es deixa portar pel desig fins a les últimes conseqüències.
Podem observar l’excel.lent treball de fotografia de Jack Cardiff a tota la pel.lícula, hi ha una escena clau en la qual les dues protagonistes, una vestida de color blanc i l’altra de vermell fosc, simbolitzen la puresa contra la perversió.
La lluita entre voler, poder i un passat enyorat enmig d’una naturalesa salvatge i incontrolable estan perfectament representats en aquesta pel.lícula.
L’affair entre un príncep que fa servir un perfum anomenat “Narciso Negro”, alegoria de les passions, i una problemática noia que és enviada al monestir conformen un altre punt amorós de la pel.lícula.
És una gran pel.lícula que podem comentar a classe i que segur que ens portarà a moltes conclusions.
Javier
Publicar un comentario