Direcció i guió: Rainer Werner Fassbinder, segons la seva obra teatral
Fotografia: Michael Ballhaus (Color,
Muntatge: Thea Eymèsz
Música: Temes musicals de Giuseppe Verdi, The Platters i The Walker Brothers
Direcció artística: Kurt Raab
So: Gunther Kortwich
Producció: Tango Film, München
Cost: 325000 marcos
Durada del rodatge: 10 días (gener 1972)
Durada: 119 minutos
Data de l’estrena: 25-6-1972, en el Festival de Berlin
Melodrama / SINOPSIS: Petra von Kant és una dissenyadora de moda, recentment separada del seu marit, que viu amb la seva secretaria-esclava Marlene. Quan la seva amiga i confident Sidonie li presenta a Karin, una jove d'origen humild, s'enamora bojament d'ella i li promet que va a convertir-la en una famosa model. Però, la bella aspirant l'abandona poc temps després per a reunir-se amb el seu marit, que es trobava en altre país i que ha tornat a Frankfurt. Petra cau aleshores en una profunda depresió.
Les amargues llagrimes de Petra von Kant: Ha sigut la segona vegada que l'he vist. Es una critica social d'una Alemania que encara s'està gaurint de les ferides internes d'una guerra i els nazis.
Te infleuncia clara d 'Ibsen i la seva Nora de casa de nines. Petra viu una crisi interior on es rebela contra la societat reflex d'un mont decadent. Es una obra de teatre. Una habitació amb un llit, claustrofobica.
Les perruques per mi son un simbol de aparantar, juntament amb els vestists.
Per altre banda, en una pelicula de dones es veu molt clar qui es l'home i qui es la dona en la relacions, com element de la crisi.
També hi ha la relació masoquista de la criada i la Petra, "porter de nit " Liliana Cavani.
La falta d'atenció, de ser estimada, cada esser humà es un univers apart.
En definitiva que les relacions humanes son complicades i sencilles a la vegada.
I el final, el final de la crisi on Petra es desfà de tot sufriment i es lliure per primera vegada a la seva vida i somriu.
Xavier
________________________________
Es la primera vez que veo esta película, aunque hace años vi otras de este director, y creo que es el mismo Fassbinder que profundiza en los sentimientos y pasiones humanos.
A nivel formal, refleja la estética de los años setenta con sus colores estridentes, maquillajes, pelucas...En su puesta en escena destaca la teatralidad (basada en una obra de teatro), el escenario único de la alcoba, la cámara fija, la composición pictórica de las escenas, con los personajes que dialogan sin mirarse, constituyendo auténticos cuadros, la inmovilidad de las escenas, como la que se desarrolla cuando Petra está borracha tirada en el suelo con su hija, su madre y su amiga el dia de su cumpleaños, que parece una foto fija, o aquella otra en la que Marlene está encuadrada en el marco de la puerta escuchando a Petra.
A nivel temático, nos presenta el tema de la liberación de la mujer, dentro de la corriente de movimientos de la década de los setenta, Petra que no quiere que la mantenga su marido, que se convierte en una mujer libre a través de su trabajo, que se enfrenta al comportamiento conservador de su amiga y de su madre, que no quiere un matrimonio conservador sino basado en el amor y en la igualdad, y que finalmente descubre su lesbianismo (quizá como rechazo hacia ese conservadurismo).
Otro aspecto importante es la presentación de sentimientos complejos y enfrentados, amor y odio, como la relación con su amante, con su madre, con su hija, la relación sadomasoquista con su secretaria Marlene.
En la última escena, Petra sale sin maquillaje, como es la auténtica Petra, se ha aceptado tal como es, y entonces Marlene se marcha, una Marlene que puede ser un reflejo de las dudas o de su vida pasada.
Una película muy interesante.
Aurora
___________________
___________________
Vaig trobar que el film resulta claustrofòbic i que adopta la forma d'una obra de teatre, on els seus protagonistes es mouen en un cercle tancat i destructiu. Penso que els diàlegs, més que intentar una relació amb l'altre devenen monòlegs, pretenent filosofar i adoctrinar, imposant la seva veritat als altres. El personatge de la Petra sembla disfressar-se mitjançant el maquillatge i les perruques a fi de protegir la seva feblesa dels altres, donant una imatge de fortalesa i de manca de sentiments i d'emocions. Finalment, seguint un procés d'autodestrucció i ja totalment despersonalitzada, adopta el rol de la seva amant, es desespera i no pot exercir ni de mare ni de filla. Sols al final, quan ja ha destruït tot allò que la relacionava amb les persones que formen part de la seva vida, pot tornar a renèixer,enfortir-se i renunciar a la seva amant i relació tiranitzada amb la servent. Aquesta situació li permet adoptar la seva personalitat,sense més disfresses. És curiosa la relació tirànica que estableix amb la servent i com aquesta esdevé la seva esclava, com una autòmata, sols prestant atenció als comentaris que la Petra fa sobre el seu marit. L'element masculí s'intueix com a dominador i castrador, per la qual cosa la Petra s'enamora d'una figura que ella intueix fràgil i que pensa pot modelar però que, inversament , serà dominada i utilitzada per aquesta.
Mercè
Mercè
No hay comentarios:
Publicar un comentario