L'arpa birmana (ビ ル マ の 竪琴, Biruma no tategoto) és una pel·lícula japonesa en blanc i negre de 1956, dirigida per Kon Ichikawa. Està basada en la novel·la juvenil homònima, de l'escriptor japonès Michio Takeyama. És la primera pel·lícula de Ichikawa que es va veure fora del seu país natal, i és "una de les primeres pel·lícules a retratar els efectes de la Segona Guerra Mundial des del punt de vista de l'exèrcit japonès." La pel·lícula va estar nominada per al Premi Óscar de 1957, en la categoria Millor Pel·lícula en llengua estrangera, que havia estat creada en aquesta entrega.
El 1985, Ichikawa va refer la pel·lícula a color, amb actors diferentes.El ejército que canta
1 comentario:
Una gran fotografia i una gran qualitat expressiva al servei del antibel•licisme. Té a més a més una doble gràcia afegida: el punt de vista japonès (estem més acostumats a veure el punt de vista americà) i també l’originalitat de l’argument, molt espiritualista i gens descriptiu d’accions de guerra. Destaca la transformació de l’arpista: un bon noi, soldat i músic, molt apreciat pels seus companys que, en contemplar els morts del camp de batalla no enterrats, i ja declarat l’armistici, renuncia al retorn a la seva pàtria per dedicar-se primer a enterrar els cadàvers i després a una vida que apunta a la contemplació i espiritualitat.
Només una objecció: dóna una visió molt simbòlica (ensucrada) i poc realista, que segur que en la seva estrena devia ser plaent als derrotats responsables de l’exèrcit imperial japonès i també, tot sigui dit, a l’exèrcit britànic. Encara que les guerres treuen allò pitjor de les persones, els presos japonesos semblen feliços, com en unes colònies pagades, en mans d’uns bonifacis soldats britànics. L’harmonia entre els soldats dels uns i dels altres, amb els ocupat birmans, els moviments coreogràfics de la tropa japonesa, ara cap aquí i ara cap allà de la pantalla, els improbables lloros parlants, l’urna funerària que conté una pedra molt valuosa, i el lirisme de l’arpa, marquen el caràcter simbolista d’aquesta, malgrat tot, interessant pel•lícula
Ramon
Publicar un comentario