CARTA DE UNA DESCONOCIDA

Letter from an Unknown Woman; 1948; 86 min. Estats Units

Director: Max Ophüls; Guió: Howard Koch (Novela: Stefan Zweig); Música: Daniele Amfitheatrof; Fotografia: Franz Planer ; Repartiment: Joan Fontaine, Louis Jourdan, Mady Christians, Marcel Journet, Art Smith, Carol Yorke ; Productora: Rampart Productions / Universal Pictures

Sinopsis: Viena, 1900. Stefan Brand, un famós pianista, rep una carta d'una dona amb la que va mantenir, en el passat, una relació amorosa que ja no recorda. Lisa és per a ell una desconeguda, algú que ha passat per laseva vida sense deixar emprempta. I, malgrat tot, segueix apassionadament enamorada d'aquell jove músic que va conèixer quan encara era una adolescent. 

 

Mirades.net. Estudi

Una novel·la del meu escriptor favorit del segle vint, Stefan Sweig, la passa Max Ophüls al cinema amb la seva versió però conservant el fatalisme inevitable de la seva protagonista, un drama en tota regla. Al meu barri a la sortida del cinema les senyores deien "m'ho he passat molt bé, he plorat moltíssim". A mi també m'agradaven els drames tan ben realitzats com aquest. L'amor "platònic" de la protagonista és un sentiment que el director ens fa arribar dins. Molt seductor Louis Jourdan del millor que va fer doncs jo penso que de vegades no ens convencia el seu estil de seducció. Guapíssima Jean Fontaine que interpreta el seu paper a la perfecció, molt ajustada. Un gran director pot fer ne d'una actriu corrent una gran actriu. Fantàstica l'escenografia plena de riquesa visual aconseguida sense malbarataments però amb molt de gust. Que talent i elegància en la posada en escena! . Molt bona pel·lícula per tancar el trimestre. Paco.

Interessant pel·lícula recolzada amb un bon guió donat el seu original, una gran obra de Stefan Zweig. Els primers compassos musicals ens anuncien el drama que seguirà. La música està constantment present remarcant les emocions amb gran encert. La Viena de 1900 apareix com un indret envoltat de classicisme, protocol i puritanisme aparent. Com si l'adolescent protagonista (Joan Fontaine) fos seduïda per l'oïda amb el que “parla” el pianista, incorregible seductor (Louis Jourdan). Seguint el postulat de que la dona és seduïda més per la paraula i l'home per la visió, així actuant els nostres personatges. Stefan té una bona posició i les propines a cambrers i altres empleats li faciliten la seva vida dissoluta, reflectint una certa hipocresia en una societat puritana vienesa. La conducció de la càmera amb llargs plans seqüencia circulars és de gran bellesa. Juga amb elements com les escales. La durada és la justa i necessària, 86 minuts. Si Jane Greer era la femme fatale, en “Regreso al pasado”, aquí Jourdan es podria anomenar “l'home fatal”, amb final desgraciat, també. Les expressions de la pobre Lisa són com d'embruix, d'una inevitable seducció, un amor fou, quasi difícil d'entendre però d'un gran romanticisme. La dedicació a les dones per part de Stefan Brand, es comenta sardònicament pel seus seguidors com el motiu de la seva decadència musical, quan tenia un futur prometedor. El comiat a l'estació de tren de Lisa al seu fill recorda la mateixa situació amb Stefan i la mateixa frase “tornaré en dues setmanes”, com a presagi d'un final tràgic. Un Casanova finalment infeliç i una enamorada desgraciada.

El doblatge està molt malament coordinat amb els llavis dels actors i la VOSE té traduccions poc encertades, com traduir “congratulations” per “de nada”, per exemple.

La meva valoració es de 8. Rogeli