Productora: Les Films d'Ici i Filbox Produções, amb la participació de Audiovisual e Multimédia (ICAM)
País: Portugal i França
Any: 2006
Durada: 68'
Guió: Manoel de Oliveira, inspirat en el llibre de Joseph Kessel
Fotografia: Sabine Lancelin
Vestuari: Milena Canonero
Muntatge: Valérie Loiseleux
Intèrprets: Michel Piccoli (Henri Husson), Bulle Ogier (Séverine Serizy), Ricardo Trêpa (Barman), Leonor Baldaque (Jove prostituta), Júlia Buisel (Prostituta veterana), Lawrence Foster (Ell mateix, direcció musical).
Sinopsi: Recupera dos dels personatges de Belle de Jour i els retorna a la vida 38 anys més tard, en una rara situació en la que el personatge masculí coneix un secret que el personatge femení està ansiós per descobrir. Després de tot aquest temps, es tornen a trobar. Ella fa tot el possible per a evitar-lo, però ell l'acorrala; i encara que a causa de això se sent irritada, ell aconsegueix captar la seva atenció mitjançant la promesa de revelar-li un secret que només ell coneix.
Consideracions: Gairebé quaranta anys després del clàssic del cinema europeu Belle de Jour (Luis Buñuel, 1967), el realitzador més veterà en actiu del cinema mundial, el portuguès Manoel de Oliveira, decideix recuperar a dos dels protagonistes principals d'aquell entranyable i polèmic film, per a conèixer que ha estat d'ells i com pot transcendir en les seves respectives vides actuals un particular retrobament. Michel Piccoli torna a convertir-se en Henri Husson, el personatge del morbós amic del marit burgès de Séverine, la traumatitzada i atractiva dona que va immortalitzar Catherine Deneuve, qui per a aquesta llunyana continuació és substituïda per Bulle Ogier. Malgrat la seva edat, pròxima al centenari, el director de El Convento també és el responsable d'un guió àgil i nostàlgic.
Comentaris dels alumnes:
Ha sido una buena idea programar esta película y personalmente la disfruté con el suspense de conocer lo que no desveló Buñuel, el mismo que inquietó toda su vida a Severine. Me parece una película pequeña, pero no menor, muy inteligente y acaparando tu atención con las largas secuencias. Le agradezco que Oliveira haga este homenaje a sus admirados director y guionista retomando el tema pero con el absoluto respeto hacia ellos dejando todo tal y como estaba. Francisco Dobaño
No hay comentarios:
Publicar un comentario