PATHER PANCHALI (La canción del camino)

1955. 115 minuts. DIRECTOR: Satyajit Ray; India. GUIÓ: Satyajit Ray; MÚSICA: Ravi Shankar; FOTOGRAFIA; Subrata Mitra (B&W); REPARTIMENT: Kanu Bannerjee, Karuna Bannerjee, Uma Das Gupta, Subir Bannerjee, Chunibala Devi; PRODUCTORA: Government of West Bengal

Drama / SINOPSI: Narra la commovedora història d’una família bengalí empaitada per la mala sort. El pare, Harihara, és un sacerdot seglar, bruixot, somiador i poeta. Sabajaya, la mare, treballa per a alimentar una família, que rep amb alegria i esperança l’ arribada d’un nou fill, Apu. Debut del gran director indi Satyajit Ray. Suposa també el primer film de "La trilogia d’Apu".

"Una de les obres mestres d’un director de mirada lluminosa, inabastable (...) plenes de bellesa, de la màgia del dia a dia, de la simplicitat, d’allò humà. La màgia del cinema." (Miguel Ángel Palomo: Diari El País)



Comentari de la peli
Entrevista al director en relació a la trilogia d'Apu

Les vostres opinions:

Em va sorprendre molt. És pura poesia. La vida és sofriment, com va dir Buda. La sencilla vida pot convertir-se en un infern per qualsevol dels personatges.
L'àvia, està sola. Els adults no volen saber res d'ella. La vida depén de les dones, els homes no pinten res.En el pais de les mil religions la vida té un altre valor pero en esència tots volem el mateix. T'has caigut, t'has enfonsat: t'aixeques i camines, pura poesia. Els ulls, amb la mirada ho diuen tot.
Els rostres indis son d'una expresivitat que sempre em sorpren, em conmou. No tenen res i sempre riuen. I la musica de Ravi Shankar em fa pensar dins meu i seguir en el camí del silenci.

Xavier

Aquesta pel-lícula retrata, de forma poètica, una societat on la dona ,amb majúscula, aporta un rol decisiu en la vida familiar i educativa dels fills, amb una actitud de resignació que implica molta frustració respecte les expectatives que s'havia formulat. En aquest sentit, el rol masculí es desvincula de les necessitats més primàries de la família, fabulant unes solucions poc objectives, la qual cosa implica una vida miserable i tràgica pels membres que la constitueixen. D'altra banda, el director ens configura un personatge femení que, a pesar de la seva misèria, defensa una dignitat en la seva forma de vida, tot i que pot mostrar-se ,especialment cruel amb l'àvia , ja que aquesta ja no li resulta útil i li suposa una boca més per alimentar, alhora que no tolera que la filla la protegeixi. Penso que el film retrata els valors de la tradició índia, el tema de la immobilitat de les castes, de la distinció dels sexes quant l'educació i també de la manca de llibertat i condicionaments dels sexe femení. Resulta un retrat patètic de la societat hindú que et deixa amb el cor encongit, per les carències de tot allò que considerem bàsic i pel patiment i angoixa dels seus personatges, pels quals no es presenta cap oportunitat de millora. Dintre d'aquest context, la filla valora, com el més preciat tresor, el collaret que ha aconseguit i l'escena de la visió del tren penso que implica, pels personatges, la possibilitat d'un futur i un canvi al qual ells han de renunciar. La manca d'esperança i d'ilusió desencadena la tragèdia de la mort de la noia, escena que es magnifica amb els elements de la natura i que podria interpretar-se com una lluita entre la vida i la mort.

Mercé