EL ANGEL EXTERMINADOR

Direcció Luis Buñuel; Producció Gustavo Alatriste; Guió Luis Buñuel: Luis Alcoriza Música Raúl Lavista, sobre temes de Ludwig van Beethoven, Frédéric Chopin, Domenico Scarlatti, cant gregorià i varis "Te Deum"; Fotografía Gabriel Figueroa Repartiment: Silvia Pinal;Enrique Rambal; Claudio Brook; José Baviera; Augusto Benedico; Luis Beristáin; Antonio Bravo; Jacqueline Andere

País Mèxic Any 1962Durada 93 minuts Idioma(s) espanyol

Un grup de burgesos de la ciutat de Mèxic són convidats a un sopar a la mansió dels Nóbile després d’assistir a l’Opera. Al terminar el sopar, els convidats es donen compte de que no poden sortir de la habitació per una raó que desconeixen, encara que no hi ha res que aparentment els ho impedeixi. A mesura que van passant els dies, l’aliment i la beguda escassegen, els personatges es posen malalts i les escombraries s’acumulen. A partir d’aquest moment, els bons costums i la cordialitat poc a poc s’acaben perdent i els burgesos es comporten com autèntics salvatge.



Crítica
Mecanismo sacrificial en el Angel exterminador de L. Buñuel

Comentar un pel.licula de Buñuel es viatjar en el temps, a una alltre realitat. De moment és una pregunta continua que reflexe una critica social. Una societat burgesa hipocrita que no esta preparada pel canvi continuo que és la vida.
L'os, els xais, reflexen la propia societat. Una societat en decadència des de fa molt de temps. La realitat no és la que vivim en aquest món degradat.
I això ho reflexa molt bé Buñuel. Es una realitat intuitiva. Viure el moment present. L'aqui i l'ara.
Buñuel va viure un temps de cambis continuos. Sigmund Freud, Jung, Dali, Picasso, Les guerres mundials, Stalin, la mecànica cuàntica,
En un espai reduït es mostra la societat burgesa tal com es, sense voluntat per fer res.
Els dos tituls reflexen el que veritablament son els burgesos: uns naufrags i els seus propis angels exterminadors

Xavier