OBRES MESTRES DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA

HISTORIAS DE FILADELFIA (1940)

Director: George Cukor.
Intérpretes: Cary Grant, Katherine Hepburn, James Stewart, Ruth Hussey.

Tracy Lord (Katharine Hepburn), una jove de l' alta societat de Philadelphia, divorciada de C. K. Dexter Haven (Cary Grant), va a casar-se amb George Kittridge (John Howard).

Dies abans de la boda es presentarà Dexter, amb la intenció d'evitar la ceremònia, i una parella de periodistes, Macauley Connor (James Stewart) y Elizabeth Imbrie (Ruth Hussey), que cubriran la informació del matrimoni.

Tres dels millor actors del cinema en una esplèndida comèdia romàntica d'ambient sofisticat, realitzada en les sobèrbies interpretacions del trio protagonista (amb un premi Oscar per a James Stewart) i en la direcció tranquila i elegant de George Cukor, que no evita alguns moments de screwball comedy.

Cary Grant
Katherine Hepburn
James Stewart

Els vostres comentaris:

La modernitat de "Historias de Filadelfia"

Què és el que fa que una pel·lícula no pugui envellir? Que 67 anys després conservi la frescor de la primera setmana de projecció? Potser és el que defensa Julián Marías a la seva crítica sobre la pel·lícula i que defineix com a “Hoja Perenne”.

Segon Marías, “lo que resulta “anticuado” es lo que en su momento era inauténtico, mientras que lo auténtico pasará a ser antiguo, pero no otra cosa”. En definitiva, Marías reflexiona sobre el concepte de Modernitat.

Segons Baudelaire, la modernitat passava pel retrat contemporani, per retratar cada època, deslligant-se dels vincles del passat. Una visió així serà moderna per sempre més. És cert que una dona com a K.Hepburn, podria passar per “inautèntica” l’any 1940 i que aquest fet la faci avui dia més moderna, però el que fa definitivament que “Historias de Filadelfia” sigui avui dia tan moderna no és el retrat d’una societat en decadència (la High Society), sinó que la humanitat del personatge de la Hepburn és totalment comprensible pels públics del segle XXI. Personatge que s’amaga sota una màscara i que els altres interpreten sempre erròniament. I Tracy Lord es va fent cada cop més humana des d’una posició de Deessa de bronze.

La modernitat aquí no radica en lo inautèntic sinó en allò autèntic que retransmet la Hepburn, molt més del que fa un Grant o un Stewart.

julio