OBRES MESTRES DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA

EL ESPÍRITU DE LA COLMENA

Aquest proper dilluns 13 de novembre 2006 veurem aquesta obre mestra de Victor Erice

Ficha técnica:

Director: Víctor Erice / Productor ejecutivo: Elías Querejeta / Guión: Ángel Fernández-Santos, Víctor Erice / Fotografía: Luis Cuadrado / Música: Luis de Pablo / Montaje: Pablo G. del Amo / Director artístico: Jaime Chávarri / Efectos especiales: Ramón de Diego (maquillaje del monstruo) / Intérpretes: Ana Torrent (Ana), Isabel Tellería (Isabel), Fernando Fernán Gómez (Fernando), Teresa Gimpera (Teresa), Laly Soldevila (Lucía, la maestra/Milagros), Miguel Picazo (Miguel, el doctor), José Villasante (monstruo de Frankenstein), Juan Francisco Margallo (fugitivo), Estanis González, Quety de la Cámara, Manuel de Agustina, Miguel Aguado... / Nacionalidad y año: España 1973 / Duración y datos técnicos: 93'

SINOPSIS

En el improvisado salón, entre los espectadores, dos niñas: se llaman Isabel y Ana. Siguen atentamente la proyección. Son hermanas. La pequeña, Ana, pregunta a la mayor por qué el monstruo mata y por qué al fin muere. Son las primeras preguntas que Isabel resuelve gracias a su imaginación: el monstruo es un espíritu que puede aparecerse siendo su amigo y convocándole a través de ciertas palabras.

Lo que para Isabel es un juego de la imaginación para Ana acaba siendo una realidad vital. Ella quiere al monstruo. Le busca. Le convoca. El viejo caserón donde viven las niñas con sus padres se va llenando de la presencia de algo impalpable que sólo Ana parece profundamente decidida a descubrir. Fernando y Teresa, los padres, viven sus nostalgias, sus frustraciones, sin aprovechar lo que esconde la mente de su hija pequeña.

Un día, Ana desaparece. La búsqueda será angustiosa. La niña será hallada. Pero nadie, salvo ella, podrá conocer el final de la aventura.

enllaços:

Comentari en profunditat
Record d'Ana Torrent referent a la peli
Un altre analisi interessant

COMENTARIS DEL GRUP

Aquest film és per mi molt dens i simbòlic. M'agradat moltíssim. Hi ha tants signes a identificar que es converteix gairebé en un joc el fet d'interpretar-los. És un joc de seqüències a la vegada.

És significatiu:

- Victor Erice deixa els mateixos noms propis als actors, suposo que per que es vegin més involucrats en el paper. A partir dels noms és significatiu també quan Ana, preocupada per Isabel que fingeix haver caigut del balancí, crida "Milagros!" amb un doble sentit.

- Estan a la casa tancats en un rusc (colmena) i s'evidencia en els tons grocs que traspassen els vidres i també les vidrieres en forma d'hexagons talment com en un rusc. També s'evidencia en el títol: Frankenstein és un esperit per Ana (a partir de la revelació en el cinema del poble i dels comentaris de sa germana "Un espiritu no se puede matar"); per tant el que busca Ana i el que entra a la vida d'Ana és el espiritu de la colmena.

- Em fascina la perenne paradoxa vida/mort que és patent al llarg del film. Don Jose cobra vida a l'escola, Frankestein també... Fernando trepitja un bolet, Isabel es fa la morta i quasi ofega al gat; Ana, després de desaparèixer en el bosc, té uns dies de letargi i finalment acaba la pel·lícula dient: "Soy Ana" moment en que acaba el cicle vida/mort a la pel·lícula.

- M'ha fet gràcia que Ana ofereix al soldat (el seu Frankenstein particular) una poma i esdevé adulta i el cuida, com ho feia John a "La noche del cazador" (aquesta va ser una de les escenes que més em va commoure del film)

- La diferències de classes socials en la postguerra també es fa patent: la família té una minyona (en temps de misèria) i la resta del poble, o almenys el que veiem, viuen en plena "meseta" geogràficament i capitalment. Tot i això, la postguerra és la postguerra i això es veu en Teresa i Fernando el seu "ensimismament" és tan ampli que pot ser no només nostàlgic, sinó també avorrit. El món dels adults és força complexe.

- M'ha agradat també un parell d'ullets que pica Erice a l'espectador en referència al cinema:

- Al principi quan el treballador que treu la película de la furgoneta li diu als nens "Esta película es divina"

- Quan Isabel li diu a la seva germana "En el cine todo son trucos"

- La música de "Vamos a contar mentiras" quan estan a prop de la casa abandonada i del pou.

En definitiva, m'ha encantat.

Fins dilluns

Ester