VAMPYR

Vampyr - Der Traum des Allan Grey; Any: 1932; 73min. Alemania. Director: Carl Theodor Dreyer

Guió: Carl Theodor Dreyer & Christen Jul (Novela: Sheridan Le Fanu); Música: Wolfgang Zeller

Fotografia: Rudolph Maté (B&W)

Repartiment

Julian West, Sybille Schmitz, Henriette Gérard, Jan Hieronimko, Maurice Schutz, Rena Mandel

Sinopsis

En aquesta pel·lícula Dreyer ens introdueix en un univers fantasmagòric per mitjà d'imatges expressionistes. Un jove viatger, Allan Gray, s'hospeda en un extrany castell, L'atmosfera densa i enrarida recorda la dels malsons. El jove comença a tenir horribles visions, de les quals la más terrible és la del descubrimient d'una dona inconscient que ha estat atacada per un vampir en forma de bruixa. El mestre Dreyer roda a França aquesta personal visió del terror: un món oníric i suggerent, plé de fantasmes i ombres que captiven més per la força de les imatges que pel terrorífic del relat. 

LINKS:

Vampiros de verdad

Miedo en la frontera silente

He hagut de tornar a veure la pel · lícula que ens vas proposar, cosa que no havia fet amb cap altra dels cursos que he seguit, el dilluns vaig sortir confós i crec que va ser perquè té una estructura diferent a les que jo he vist del tema. Per a mi no s'assembla a cap. La barreja de somnis i realitat, les aparicions del monstre, les ombres dels quals no hi són, la convivència dels personatges en les dues formes ell mateix i la seva ombra i el seu posterior tornada a la vida normal un cop eliminada la bruixa-monstre-vampir m'han trencat els esquemes que jo tenia del tema del vampirisme. La il · luminació de les escenes em despisten i no sé si és de dia o de nit, tema essencial en el vampirisme. En Vampyr ens perdem en escales, passadissos i portes, moltes portes. Resumint la pel · lícula provoca por o almenys inquietud i el mèrit és de les imatges que estan molt elaborades i amb maneres originals per al seu temps, suposo que en passar a Hongria tot és més gòtic que si passés en un país nòrdic. Ben resolt el tema escalonat de la informació del vampirisme a través de la lectura del llibre que van fent els dos personatges i la parquedat de diàlegs ja que manen les imatges. El que tu deies de l'interessant d'aquest film com a transició del mut al sonor. Bona pel · lícula...palem dilluns. Paco

La pel.lícula que hem vist aquest dilluns a classe ens fa emprendre un viatge al fons inconscient de les nostres pors i als nostres pitjors malsons. No es tracta d’un terror amb un vampir gòtic como pugui ser Drácula de Tod Browing. En aquest cas es tracta d’un terror interior.

El jove Allan Gray arriba a una fonda situada al costat d’un riu, allà se n’adona que aquella regió està sota la malèfica influència d’una dona vampir.

Això el farà interessar-se pel tema vampíric i mitjançant un llibre ens farà saber el comportament d’aquestes criatures i les seves víctimes.

Inspirats lliurement en dues narracions de Joseph Sheridan Le Fanu, “Carmille” i “La posada del dragón volante”, recopilades en el seu llibre de relats “In a glass darkly” (1872), Dreyer ens narra una història a base d’imatges impactants.

Ens trobem davant d’una pel.lícula única, entre el sonor i el mut, amb molts dels avantatges d’ambdós móns però potser amb l’afegit d’una narració cinematogràfica massa confusa i amb salts narratius importants, sens dubte el més important és l’excel.lent fotografia de Rudolph Maté que dóna a l’obra un tel de misteri en els moments desenfocats o nebulosos.

De la simbologia de Vampyr se’n podria parlar molt. Els esquelets i les calaveres, representació de la mort física i espiritual, abunden al llarg de la pel.lícula. El quadre que Gray veu a la fonda (la mort com a esquelet que ve a endur-se a un moribund) és una imatge que s’avança a l’horror que està per venir. Els símbols religiosos apareixen contínuament, per exemple la misteriosa figura del barquer amb la seva dalla, creuant el riu com si aquest fos la Llacuna Estigia i avançant el malson que ha d’arribar.

Però l’escena culminant, pel seu dramatisme i originalitat, és aquell somni en el qual Gray es veu a ell mateix tancat en un taüt i des del punt de vista del protagonista mort, en temps real des d’una panorámica al.lucinant.

També són clau a la pel.lícula els punts de vista de la càmara, l’estudiada articulació dels sons i la composició de l’espai.

Una pel.lícula per a observar les nostres pors interiors.

Javier