INNISFREE

1990 .- DURADA.- 110 min. .-DIRECTOR: José Luis Guerín.- GUIÓ: José Luis Guerín.- FOTOGRAFÍA: Jesús Sorni & Gerardo Gomerzano.-

SINOPSIS

Documental-homenatge a "El hombre tranquilo" de John Ford. Un particular tribut a la famosa obra fordiana en el que, allunyat del documental tradicional, rastreja les pistes d’una ficció cinematogràfica aliena i ofereix el retrat d’una societat que li fascina.

Comentaris a Filmaffinity

En "Miradas de cine"

M'és difícil comentar la pel · lícula Innisfree de José Luis Guerin d'una manera objectiva o distant. Fa uns quants anys em vaig anar a Irlanda i, entre altres coses, a buscar les petjades de " The quiet man" i de John Ford. Com tants altres, Guerin inclòs, busquem aquells escenaris idíl · lics. Ens van identificar el poble de Innisfree com Cong i varem comprovar l'íntima relació dels habitants de la zona amb la         pel · lícula. A partir d'aquí, l'Abadia, la taverna Pat Cohan, el pont, el riu, els prats, les ruïnes del cottage, la creu etc ....
Comprenc a Guerin, en primera instància, després ve el que no hem fet els altres i ell sí que va fer, la    pel · lícula.Innisfre, crec que compleix tots els objectius del seu creador i els meus com "espectador". Ens explica una història nova i actual sobreposada i alhora derivada de la de Ford. Comença pel color utilitzat tan igual a l'anterior, les localitzacions que són gairebé les mateixes, la gent tan meravellosament local, li permet utilitzar transparències que ens porten, gairebé sense notar-ho, d'un costat a l'altre dels quaranta anys entre una i l'altra pel · lícula. Molt bé escollits els actors i els personatges reals i sàviament mesclats i relacionats. És un gran treball que no es limita a fer un homenatge "retro-nostàlgic" sinó que crea la seva pròpia obra, tan personal, ja, llavors.

Només tinc un però a la pel · lícula i és la durada, m'hagués semblat perfecta amb un quart d'hora menys, encara que ja sé com és de difícil és reduir quan tens tant i tan bon material.

Paco Dobaño.