1970.- Direcció i guió: Eric Rohmer. Repartiment: Jean-Claude Brialy, Béatrice Romand, Aurora Cornu, Laurence de Monaghan, Michel Montel, Gérard Falconetti, Fabrice Luchini . 105 minuts
El dipolomàtic Jerome pasa les seves últimes vacances de solter en el llac Annency, on coincideix amb la seva vella amiga Aurora, una escriptora italiana. Ella el convenç per a que sedueixi Laura, la filla adolescent de la propietària de la casa on s'hospeden. Jerome entra en el joc però se li escapa de les mans al conèixer a Clara, la germanastra de Laura, per la que comença a sentir una poderosa atracció.
El dipolomàtic Jerome pasa les seves últimes vacances de solter en el llac Annency, on coincideix amb la seva vella amiga Aurora, una escriptora italiana. Ella el convenç per a que sedueixi Laura, la filla adolescent de la propietària de la casa on s'hospeden. Jerome entra en el joc però se li escapa de les mans al conèixer a Clara, la germanastra de Laura, per la que comença a sentir una poderosa atracció.
LINKS
La rodilla de Clara. Una inocente perversión
Entrevista a Eric Rohmer
Comentaris:
Abans de tot, remarcar que aquest film és un dels que més em va impactar quan el vaig veure en el seu moment, per lo "diferent" i pel seu aire de naturalitat.
Avui segueixo sent un entusiaste d'Eric Romher.
Només voldria aportar un punt pel debat, malgrat ni jo mateix compartir-lo...
Ja s'ha dit tot sobre la gran cultura artística de Rohmer(musical, plàstica,etc..) i com la reflecteix en la seva obra, i també com malgrat els seus grans diàlegs, d'una certa profunditat intel.lectual, aconseguiex reflectir aquesta naturalitat.
L'objecció es refereix a que amb el pas del temps, es posa de manifest que l'obra de Rohmer forma part d'aquesta cultura francesa (matriu de l'europea), molt donada al discurs intel.lectual, un pèl hipócrita, poc espontània, i utilizable com a coartada moral.
Seríem doncs a les antípodes del cinema de Hollywood, i per extensió, de la cultura americana, tan suposadament directe i franca.
Així,doncs, dues maneras oposades
d'oferir una visió de la realitat.
Son manipuladores les dues?. Només una, o potser cap?
Finalment dir que crec que es un cinema imprescindible, precisament per mantenir un mínim de diversitat cultural, malgrat que no ha deixat una escola al seu darrera.
Salvador Ferran.
1 comentario:
Comentari sobre "Le genou de Claire".
Abans de tot, remarcar que aquest film és un dels que més em va impactar quan el vaig veure en el seu moment, per lo "diferent" i pel seu aire de naturalitat.
Avui segueixo sent un entusiaste d'Eric Romher.
Només voldria aportar un punt pel debat, malgrat ni jo mateix compartir-lo...
Ja s'ha dit tot sobre la gran cultura artística de Rohmer(musical, plàstica,etc..) i com la reflecteix en la seva obra, i també com malgrat els seus grans diàlegs, d'una certa profunditat intel.lectual, aconseguiex reflectir aquesta naturalitat.
L'objecció es refereix a que amb el pas del temps, es posa de manifest que l'obra de Rohmer forma part d'aquesta cultura francesa (matriu de l'europea), molt donada al discurs intel.lectual, un pèl hipócrita, poc espontània, i utilizable com a coartada moral.
Seríem doncs a les antípodes del cinema de Hollywood, i per extensió, de la cultura americana, tan suposadament directe i franca.
Així,doncs, dues maneras oposades
d'oferir una visió de la realitat.
Son manipuladores les dues?. Només una, o potser cap?
Finalment dir que crec que es un cinema imprescindible, precisament per mantenir un mínim de diversitat cultural, malgrat que no ha deixat una escola al seu darrera.
Salvador Ferran.
Publicar un comentario