OBRES MESTRES DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA

1954. ORDET (Ordet / La palabra)

Dinamarca. Producción: Palladium Film (Erik Nielsen). Guión: Carl Th. Dreyer, según la obra de teatro homónima de Kaj Munk. Fotografía: Henning Bendtsen, John Carlesen, Erick Willumsen, en b/n. Dirección artística: Erik Aaes. Sonido: Knud Kristensen. Montaje: Edith Schlüssel. Música: Paul Schierbek, dirigida por Emil Reesen. Duración: 126 minutos. Intérpretes: Henrik Malberg (Motrten Borgen), Birgitte Federspiel (Inger), Ejner Federspiel (Peter Petersen), Sylvia Eckhausen (Kirstin Petersen), Emil Hass Christensen (Mikkel Borgen), Cay Kristiansen (Anders Borgen), Preben Lerdorff Rye (Johannes Borgen), Ove Rud (el pastor), Henry Skjaer (el médico)

Una petita comunitat de la Jutlandia occidental, cap a 1930. El vell Morten Borgen dirigeix la granja de Borgensgaard. Té tres fills: Mikkel, Johannes i Anders. El primer està casat amb Inger i té dues filles petites, encara que en aquests moments Inger està embarassada i esperen el tercer. Johannes és un antic estudiant de teologia que, massa influenciat pels seus estudis (sobre todo Kierkegaard), s'identifica constantement amb la figura de Jesucrist, i és considerat per tots como un boig. El tercer, Anders, està enamorat de la filla del sastre, líder intransigent d'un sector religios rival. Tal circumstància revitalitza la discordia que sempre ha existit entre les dues families, ja que cap veu amb bons ulls que els seus fills es casin. De tota manera, Morten Borgen decideix anar a casa del sastre per a exposar-li la situació i tractar de convence'l amb la fi de que disminueixi la seva intransigència.

Enllaços d'interés:

Estudi Dreyer
Crítica

Esperem les vostres opinions:

M'ha sorprès molt veure "La paraula". Toca temes que he estudiat amb profunditat. Ja fa temps que vaig arribar a la conclusió que tota religió organitzada trenca amb els seus propis principis inicials i amb la via espiritual. La gran majoria de la gent no està preparada per entendre i creure que hi ha una via espiritual o ser feliç i amb un estat de calma mental i tenir un cor obert a tot com el tenen els nens.
Vivim en un mon material on aquestes cuestions mai son ensanyades a les escoles. On tot es desdibuixa sota la senyera del capitalisme. També amb sorpendre que tractes el fanatisme religiós entre els propis cristians,entre els propis protestants. El gran problema de la comunicació. l cinema amb fascina desde que era petit, més com una represantació de la societat en tots els seus aspectes.

Xavier Diaz

_______________

Ordet em va sorprendre perquè no m'esperava la temàtica exposada. En un inici em va semblar feixuga i em va transportar a les obres de l'Ingmar Bergman. Gradualment i, situada en el temps i contexte de la pel-lícula, tenia curiositat per saber com resoldria el tema de la fe i la presumpta personalitat del Johannes. Vaig entendre que el director trasllada a l'espectador aquesta problemàtica, donant rellevància a la inocència de la infància, com una etapa desvinculada de qualsevol hipocresia, com una enyorança del temps que ja ha viscut i amb la qual identifica també el Johanes. No obstant, no entenc gaire de cinema i, possiblement per aquest motiu, l'obra s'em va fer llarga i lenta, especialment irrisòria quan sortia el personatge del Johannes.

Mercé
______________________________

Em deixo portar per la seva magia i m'en oblido de per on va la camara, de com es mouen els personatges, d'observar la fotografia... tot em va entrant en un conjunt com el que es, una obra perfecta.
Tota la pel·licula transcorre dins dels limits de la naturalitat i la serenitat i en canvi es descriuen emocions molt potents: amor, rancunia, tendresa, dolor, sensualitat, demencia (mística pero demencia a la fi), i el miracle de la resurrecció! i quin miracle, l'escena es d'una plasticitat i profunditat increible, la fe d'en Johannes i de la nena.. la d'ell gaire be violenta, la de la nena inocent pero, en definitiva dos esperits purs i l'abraçada de la parella: sensual, carnal, fantástic!

Àngela